El periode sensitiu del movimient: L'importància del moviment lliure

El moviment - al costat de l'ordre, el refinament sensorial i el desenvolupament del llenguatge - és un dels principals períodes sensitius que va identificar Maria Montessori en l'infant durant els tres primers anys de vida.

Des que neix, el nostre petit - acomodat sobre qualsevol superfície -comença a interioritzar termes abstractes com ara la distància, l'altura, el dalt, el baix, la profunditat ... En la seva interacció amb l'ambient, el nen adquireix la percepció del seu propi cos posicionat en l'espai. Oferir, per tant, la possibilitat de moure's lliurement, representa l'accés a la font principal de coneixement: el seu propi cos i, a través d'ell, a el món que l'envolta.

Llavors resulta senzill comprendre per què si un nen se sent segur i lliure de prendre la iniciativa des dels primers mesos de vida, aprendrà pel seu compte, descobrirà amb plaer la seva capacitat d'actuar i transformar el món que l'envolta, desenvoluparà l'atenció, la autonomia, la voluntat, la satisfacció i la confiança en les seves forces autoconstructives.

Tal com va demostrar la doctora Emmi Pikler, autora d'el llibre Moure's en Llibertat, El nen que aprèn a fer alguna cosa només, s'interessa per les coses, prova, experimenta i supera les dificultats, "arriba a conèixer el plaer i la satisfacció que sorgeixen de l'èxit, que va ser resultat de la seva paciència i persistència ".

Com es produeix el desenvolupament motor de l'infant?

Succeeix de manera espontània en funció de la maduració orgànica i nerviosa d'el petit. Sabem que un nadó sa, a mesura que creix i en entorns que li donin seguretat, es mostrarà actiu, interessat, concentrat en el seu joc, àgil, i cada vegada més precís en els seus moviments. A poc a poc observarem com va adquirint les successives habilitats motores a través de la seva pròpia acció i en els moments que ell tria. El nadó aprèn a aprendre.

En totes i cadascuna de les activitats que ens proposem realitzar amb els nostres fills, filles o alumnes, es recomana que la nostra actitud sigui la d'observar i proveir-li, d'acord amb el seu nivell de desenvolupament, els elements que necessitin per a la seva evolució. No és tasca nostra ensenyar el nen a fer cap moviment en particular.

Erròniament els adults tendim a valorar algunes posicions més importants que altres; considerem per exemple que estar assegut és millor que estar estirat d'esquena; o de caminar és preferible a gatejar, simplement perquè coneixem el propòsit. El nen, no. Accelerar etapes, cada vegada més freqüent en les societats modernes, no té cap benefici per al nen.

Empènyer als nostres fills, filles o alumnes a adquirir noves habilitats és una resposta a la preocupació, i a l'ansietat que ens genera que el petit no arribi a un objectiu en el termini de temps establert per a tothom. Oblidem que cada nen té el seu propi ritme de maduració físic i nerviós.

Silviana Q. Montanaro, autora d'el llibre "Un ésser humà. La importància dels tres primers anys de vida", que si us interessa aprofundir, us recomanem, van reconèixer i van ampliar l'obra de la prestigiosa pedagoga italiana, estudiant amb atenció els petits gestos i senyals dels nadons i fins als tres anys d'edat. Les especialistes van descobrir el desig d'autonomia que posseeix el nadó i es van esforçar al llarg de la seva trajectòria professional per oferir propostes concretes d'intervencions i formació específica per a l'adult a càrrec de la cura dels petits.

El nen aprèn a seure i a caminar encara que no se li sent ni se li porti de la mà. Quan facilitem l'aprenentatge autònom de l'petit, estem garantint una seguretat afectiva i emocional, i això només és possible aconseguir-ho a través de la nostra actitud, i afavorint les condicions perquè creixi i es desenvolupi en llibertat. De nou el nen ens demostra que ell és el seu propi mestre.

Carla Peña

Fundadora de earlychildfood.com

Guia Montessori

Educadora de Famílies certificada en Disciplina Positiva