Joc de construcció i manipulació

El joc de manipulació i joc de construcció

El joc de construcció i el joc de manipulació són dues cares de la mateixa moneda. De fet podria dir-se que el joc de construcció és un tipus de joc de manipulació en el qual entren "en joc" més aspectes com la creativitat, la imaginació, l'estètica ...

Des d'una edat molt primerenca, els nadons aprenen a manipular objectes. Al principi a través de comportaments reflexos que a poc a poc aniran fent més complexos: agafar, deixar anar, desplaçar ... Aquestes són accions que ningú ha ensenyat als nadons i que es desenvolupen naturalment.

De la mateixa manera, el joc de construcció també sorgeix de forma espontània i és igualment progressiu. Al principi en forma d'interès per les formes verticals (el joc d'apilar) i que a poc a poc es va desenvolupant i fent més complex. Aquest tipus de joc és tan natural en l'ésser humà que els jocs per construir ens acompanyen durant tota la vida.

Per què oferir als nens joguines per construir?

Jugar a construir i manipular és una activitat molt humana, molt lligada al nostre desenvolupament com a espècie. És tan inherent a nosaltres que ni tan sols són necessàries joguines per dur-la a terme: la fem amb els objectes quotidians més inesperats.

Els seus beneficis tenen molt a veure amb el desenvolupament de les àrees i aspectes propis de l'ésser humà:

- Ens ajuda a desenvolupar la motricitat fina.

- Ens prepara per a altres tipus de joc com el joc simbòlic.

- Afavoreix altres aprenentatges específics: com l'espacial, el matemàtic, el llenguatge ..

- És una activitat molt creativa.

- És una activitat social que pot ser la base per al treball en equip.

- Requereix paciència i resistència a la frustració.

No ens oblidem que també el joc de construcció i manipulació és un dels favorits de nenes i nens i contribueix a allunyar-los de les pantalles.

Com ha de ser un joc de construcció per a nens?

Existeixen moltíssims tipus de jocs i joguines de construcció i manipulació, així que val la pena parar-nos un moment a pensar quin és el que més s'adequa al que estem buscant.

En primer lloc hem de considerar l'edat de l'infant per a qui és la joguina de construcció. Si es tracta d'un nadó, o un nen petit, hem de tenir en compte que ha de ser una joguina de manipulació senzilla, d'encaixar, enfilar, ficar o treure o apilar. Si és per a nens més grans, haurem de considerar la mida de les peces, que no siguin molt petites o molt dures, ja que fins als 5 o 6 anys no adquiriran les habilitats necessàries per manipular amb soltesa. Per a més grans, valorarem més les possibilitats de fer construccions completes i complexes, ja que un joc massa senzill podria quedar-se curt.

Sigui per a l'edat que sigui, us recomanem que el joc de construcció sigui:

- Obert i versàtil: que puguem construir moltes coses.

- Senzill, que sigui el nen que li vagi exigint més al joc i no a l'inrevés.

- Sense normes massa estrictes: és a dir, que deixi llibertat d'imaginació a l'infant.

- Combinable amb altres joguines: és una cosa que els encanta!

- I que tingui un punt sorprenent.

L'adult davant el joc de construcció

Quan un nen construeix o manipula un objecte, moltes coses conscients o inconscients passen pel seu cap. En edats molt primerenques, mil mecanismes automàtics es posen en marxa per "fer madurar" a la nena o nen. I passa una mica el mateix en totes les etapes de creixement: es descobreix la gravetat, l'equilibri, l'espai, la tridimensionalitat, la pressió, la perspectiva, l'harmonia ... Són innombrables els aprenentatges, descobriments i meravelles associats al joc de construcció. És per això que els adults hem de respectar els ritmes de descobriment dels nens i deixar que ells siguin els protagonistes.

És molt, molt freqüent sentir la veu de l'adult que davant una construcció infantil diu "així no" o "d'aquesta altra manera millor" o "molt bé". Són respostes benintencionades que busquen millorar, donar suport i aconsellar el nen. No obstant això, podria dir-se que "despisten" a l'infant. El referent adult és tan important per al nen que moltes vegades buscarà complaure abans d'experimentar per si sol. No es tracta de no estar amb el nen o la nena en el moment de joc de construcció o de no dir absolutament res, sinó d'emprar el temps a observar i entendre en quin moment es troba. Si com a adults canviem la mirada i els deixem que siguin ells els protagonistes (i que ens demanin ajuda només si volen), entendrem millor les seves alegries, frustracions i èxits.