El joc i les dificultats d'integració sensorial

Què és la integració sensorial?

Les darreres investigacions des del camp de la neurociència, validen la importància que té per als infants: jugar, explorar, moure’s i experimentar. La informació sensorial que reben de l’entorn, impacta directament en la seva maduresa global, en el seu benestar emocional, en la seva autonomia i en el seu aprenentatge. Quan l’ambient és adequat i els sistemes sensorials funcionen correctament, el cervell dels infants es nodreix de tots els estímuls que rep, i pot madurar adequadament. Els estímuls sensorials són considerats uns dels principals aliments per al sistema nerviós, per això és essencial que els infants juguin i experimentin sensacions que arriben a través de tots els seus sentits. Aquesta és la millor fórmula que coneixem, per alimentar el sistema nerviós.

Els terapeutes ocupacionals especialitzats en pediatria, utilitzem sovint la Teoria de la Integració Sensorial per explicar aquests fenòmens que es donen a nivell neurològic. És a través dels estímuls que reben els infants mentre juguen, que les neurones es connecten entre elles. Aquest procés neurològic de processar (registrar, modular, interpretar i organitzar) la informació sensorial i generar respostes adaptades, l’anomenem Integració Sensorial.

Així doncs, quan podem integrar correctament la informació sensorial, podem estar atents, aprendre, coordinar el nostre cos, gaudir de les experiències, interaccionar correctament amb l’entorn i amb les persones.

IMPORTANT! No només es tracta de processar la informació que rebem pels 5 sentits bàsics (tacte, gust, vista, olfacte i oïda). Sabem que hi ha tres sistemes sensorials essencials: el moviment (sistema vestibular), la propiocepció (músculs i articulacions), i la intercepció (les sensacions que arriben dels òrgans interns: gana, son, respiració, batec del cor, cansament, pessigolles a la panxa, pressió al pit, etc.).

Quan es donen les dificultats d’integració sensorial?

La majoria dels infants, juguen, exploren, experimenten, i el seu cervell va madurant i va aprenent. És a dir, són capaços de rebre tots aquests estímuls, i generar respostes cada vegada més organitzades i adaptades.

Però no sempre és tan senzill... Hi ha dues situacions que generen dificultats de processament sensorial:

- Ambient mancat d’experiències sensorials.

- Dificultats congènites d’integració sensorial, que són pròpies de l’infant. Algunes vegades no estan associades a cap altre disfunció, però d’altres vegades, s’associen a alteracions genètiques o a diagnòstics com el TEA, el TDA-H, la dispràxia o el trastorn de la coordinació motriu.

En ambdues situacions, el sistema nerviós no pot nodrir-se correctament dels estímuls sensorials i les respostes que observem, estan desajustades.

Per aquest motiu, les condicions ambientals (el joc, les experiències, els estímuls) seran claus, per a poder optimitzar el desenvolupament

Possibles signes de dificultats d’integració sensorial

Segur que tots vosaltres coneixeu un infant que presenta alguna de les següents característiques:

- Sempre està en moviment, fins al punt d’interferir en el seu dia a dia.

- Sovint cau de la cadira, xoca, no controla la forca, fa mal sense voler.

- Es mostra irritable davant dels canvis, i es sobreexcita fàcilment.

- Li molesten molt els sorolls o els estímuls visuals.

- Té molta por al moviment, ja siguin a les alçades o també a la velocitat.

- Li costa aprendre de les experiències que viu a nivell corporal, i presenta dificultats de planificació motriu, d’autonomia, d’aprenentatge.

- Sempre està olorant i/o tocant els objectes i/o les persones.

- Li costa incorporar nous aliments a la seva dieta, tot li fa fàstic, res li agrada.

- No li agrada que el toquin ni tolera embrutar-se, fins i tot li molesta la roba que porta, els mitjons o les sabates.

Aquests són signes d’una possible disfunció en la integració sensorial. Això si, és molt important destacar que tant el diagnòstic, com un possible abordament terapèutic, han de ser conduits per un terapeuta ocupacional certificat i amb experiència.  

Quan aquest diagnòstic es confirma, això ens indica que el sistema nerviós no és capaç de processar correctament les informacions sensorials que rep i l’infant, per una banda no sap regular la intensitat de les seves reaccions (massa explosives o cerca exagerada, o massa lentes o amb manca de reacció), i per altra banda no en fa una interpretació adequada (no pot aprendre d’aquella experiència).

Conseqüències en l’infant, quan presenta dificultats en la integració sensorial:

Com que l’infant no és capaç d’aprofitar correctament aquella informació sensorial, observem possibles manifestacions:

- Afectació en la intensitat de les respostes del nen: que pot ser molt mogut, molt dispers, molt passiu o lent, molt poregós, molt explosiu, molt cercador, molt descontrolat, molt ploraner, molt dispers...

- Afectació en l'aprenentatge i/o la coordinació: que pot ser descoordinat, caure molt a terra, descontrolar la força, o tenir una alteració en les habilitats de joc i d'interacció social, retard en el llenguatge, dificultats d'aprenentatge o de lecto-escriptura, immaduresa general...

Podem observar una o més d’aquestes característiques, depenent del nivell de disfunció que presenti l’infant.

Què fer davant d’un diagnòstic de disfunció en la integració sensorial?

Una vegada s’ha fet la valoració adequada per part d’un terapeuta ocupacional certificat, sovint s’inicia un procés d’intervenció terapèutica i de modificacions sensorials a casa i a l’escola.

És important entendre que els infants amb disfunció en la integració sensorial, no s’habituen a les hipersensibilitats, ni regularitzen per si sols les afectacions en el processament, en la conducta, en la concentració, en la coordinació o en l’aprenentatge. Per aquest motiu es considera que aquests infants es beneficien molt positivament d’una doble actuació: per una banda de rebre sessions de teràpia d’integració sensorial, i per una altra banda facilitar una bona comprensió de les seves dificultats, a la família i a l’escola.

Com pot ajudar el joc en la integració sensorial

Si l’infant pot créixer en un ambient ric en experiències sensorials, el seu sistema nerviós podrà madurar de manera més positiva. Jugar esdevé doncs, una eina imprescindible per a la prevenció, que permet minimitzar aparició de dificultats d’integració sensorial. I si aquestes apareixen, el joc serà també la via per ajudar a millorar la seva maduresa neurològica, física i emocional, potenciant el seu benestar i el seu desenvolupament global.

Bàrbara Viader Vidal és Terapeuta Ocupacional per la Universitat Autònoma de Barcelona, certificada en Integració Sensorial per la Universitat del Sud de Califòrnia i la Universitat de Liverpool, Màster en neurociència per la Universitat de Barcelonai Directora i Terapeuta del Centre d’Estimulació Infantil de Barcelona.

@ceibarcelona

www.ceibarcelona.com