10 raons poc conegudes per les quals jugar és important (també per a adults)

Tots sabem que jugar és important. Ho escoltem des de sempre: que si millora la motricitat, que si estimula la creativitat, que si és “fonamental per al desenvolupament integral del nen”. Tot això és veritat… però, entre nosaltres, no sona ja una mica a frase de manual?

Avui us porto alguna cosa diferent. Deu raons menys evidents però profundament reals per les quals el joc importa (molt). I el millor: no només quan tens 3 anys, també quan en tens 33, o 63. Així que tant si tens una habitació plena de joguines o simplement una caixa de cartró màgica a casa, aquest post és per a tu.

1. El joc és un assaig emocional sense conseqüències

Quan els nens fan que els seus ninots es barallin o plorin, no és casualitat: estan processant emocions. Al joc es permet sentir i explorar sense risc real. També els adults, quan juguem o fem teatre, jocs de rol o fins i tot veiem pel·lis de zombis, assagem pors i tensions de forma segura.

2. Trenca jerarquies (sí, el petit pot enviar!)

En el joc lliure, tots els papers són possibles: el més tímid pot ser el rei, i el més gran, l'ajudant maldestre. Això equilibra les dinàmiques de poder i dóna lloc a noves formes de lideratge i d'expressió. I en adults? Ho veiem en jocs de taula o improvisació, on el cap pot ser vençut pel nebot de 9 anys en un duel de cartes. Meravellós, no?

3. Desperta el sentit de l'humor (i això salva vides)

Jugar fa riure. Riure uneix. I estar una mica “tontorró” també és una forma d'intel·ligència. L'humor és una cola social i una vàlvula d'escapament. Els nens ho practiquen cada dia. Els adults, amb sort, els caps de setmana. Malament aquí! Una sessió de joc de pessigolles, una ronda d'endevinalles o un teatre improvisat pot canviar un dia dolent.

4. Ensenya a esperar (sense enuig ni càstig)

Al joc hi ha torns. I regles. I pactes. Els nens aprenen a esperar el seu moment sense que ningú els imposi el “temps fora”. Als adults, els jocs col·laboratius i d'estratègia també exerciten la paciència. Esperar mentre una altra persona llença els daus pot ser una petita meditació (o una gran prova… segons el joc).

5. Dóna espai per explicar la teva història

Quan un nen juga a “l'escola”, “la família” o “l'hospital”, està explicant la seva versió del món. De vegades apareixen conflictes, d'altres somnis. El joc simbòlic és narrativa personal pura. En els adults, escriure, pintar o fins i tot jugar videojocs narratius també és una manera d'explicar(s).

6. Fomenta l'exploració sense objectiu (i sense culpa!)

Avui tot ha de tenir una finalitat: millorar, produir, rendir. El joc se'n surt. Jugar per jugar és una forma de llibertat. D'estar sense voler-hi arribar. En els infants, aquesta exploració lliure genera descobriments espontanis. En adults, activitats com modelar fang o muntar un puzle gegant són plaer sense meta. I això, en aquests temps, és revolucionari.

7. Crea microcomunitats instantànies

En un parc, dos nens es coneixen i en tres minuts són germans d'aventura. Aquesta capacitat de crear tribus espontànies és màgica. També els adults la podem reviure en jocs socials, esports no competitius o en tallers creatius. Compartir un joc és crear un enllaç. Encara que duri mitja hora.

8. Desactiva el pilot automàtic.

Molts adults senten que “jugar ja no els toca”. Però quan es deixen emportar —amb una marioneta, una carrera de sacs o una construcció de fusta— alguna cosa canvia. El pilot automàtic s'apaga. I apareix una versió més lliure de si mateixos.

9. Connecta amb el cos sense exigència

El joc físic no competitiu (rodar, amagar-se, saltar, ballar) permet habitar el cos sense necessitat de rendiment. No és “fer exercici”, és simplement gaudir del moviment. Per a nens i adults, això és salut encarnada.

10. T'ancora en el present

Jugar de debò, sense interrupcions ni distraccions, és estar aquí i ara. És una forma natural de mindfulness. No necessites una app per meditar: només una caixa de cartró, una corda, una idea boja… i deixar-te emportar.

I ara què?

Si tens petits a prop, juga amb ells. Si no, busca alguna cosa que t'encengui l'espurna del joc: un instrument, un joc de taula, una idea absurda. I si a més t'envoltes de joguines de fusta, materials nobles i objectes bells que convidin a imaginar… millor que millor!

Perquè jugar no és només cosa de nens. És cosa d'éssers humans.