La joguina no és un premi

A Espanya (i suposem que a casa vostra passa el mateix), associem el regal de joguines amb un premi per bon comportament o amb dates assenyalades com Reis d'Orient, aniversaris o la visita de la Fada de les Dents. I sí, rebre una joguina en aquestes ocasions és terriblement emocionant per als infants (i per a mares i pares), però deixa de banda un aspecte fonamental: la joguina no ha de ser un premi, sinó una eina essencial per al desenvolupament.

Més que un caprici, una necessitat

Imaginem per un moment que només ens permetessin llegir llibres quan "ens hem portat bé" o que només tinguéssim accés a la música per Nadal. Sona ridícul, oi? Doncs una cosa semblant passa quan limitem l'accés dels nens a les joguines sota l'etiqueta de “recompensa”. El joc no és un luxe ni un extra; és la forma natural en què els infants exploren el món, desenvolupen habilitats cognitives, emocionals i socials, i construeixen la seva identitat.

Segons diversos estudis, els infants espanyols reben una mitjana de 6 a 8 joguines noves a l'any, principalment en dates especials. Les motivacions més comunes per regalar una joguina són:

1. Aniversaris i festes nadalenques (Reis d'Orient o Pare Noel)
2. Premi per bon comportament o èxits acadèmics.
3. Compensació per absència dels pares o situacions emocionals.
4. Caprici espontani (menys freqüent).

Però aquest enfocament pot transmetre un missatge equivocat: que el joc és una cosa que es "guanya" en lloc de ser un dret inherent a la infància. Houston! Tenim un graaaaan problema !

Passa el mateix en altres països?

Díem al principi que aquesta manera de “regalar joguines” és molt espanyola, però què passa en altres països? Li hem preguntat a ChatGPT i ens ha dit que, bàsicament, el mateix: a gairebé tots els racons del món es regalen joguines en dates assenyalades o com a premi. De vegades, s'emfatitza què es regala (com als EUA), i d'altres vegades, com es regala (com al Japó, on la litúrgia del regal és important).

Hi ha, però, una notable excepció: a països com Suècia, Noruega i Dinamarca s'emfatitza el joc lliure i no estructurat com una part essencial del desenvolupament infantil. Les joguines es consideren eines fonamentals per a l'aprenentatge i el creixement, i no necessàriament es reserven per a ocasions especials o com a recompenses. L'educació en aquests països sol centrar-se en el desenvolupament integral del nen, promovent la creativitat i l'exploració a través del joc.

Allà ho deixem. No es tracta de tornar-se suecs (això no és Suècia!), però de vegades incorporar una mirada nova no va malament.

En què ens fixem els pares? Manca un motiu important

Quan els pares triem una joguina, solem mirar diversos factors:

• Que sigui educatiu: Compte amb això. Ho comentem més avall.
• Que entretingui durant molt de temps: "Que s'entretingui només una estona, si us plau".p
• Que estigui de moda: "Si tots els infants el tenen, no vull que el meu es quedi fora".
• Preu i qualitat: "Que duri més que un sospir".

Si bé aquests criteris són comprensibles (és clar que sï!), hauríem d'anar un pas més enllà i preguntar-nos: Aquesta joguina és el que necessita(/demana per al seu moment actual? No es tracta només de passar l'estona, sinó d'entendre en quin moment es troba la nostra filla/fill/sobrina/nieta).

I ara comentem allò de les “joguines educatives”. Molt de compte. Passa com amb els productes “light”: molts fabricants usen aquesta etiqueta alegrement com a ham de compra. Hem vist centenars de joguines catalogades com a “educatives” que, en realitat, van en contra de les necessitats de desenvolupament de la nena o el nen.

Aquí va un exemple: una bona joguina no necessita llums intermitents ni sons estridents i, molt menys, en les etapes més primerenques, és a dir, quan són nadons.

Replantejant el rol de la joguina

Llavors, què podem fer per canviar aquesta percepció?

1. Normalitzar l'accés al joc: No cal una ocasió especial per introduir una nova joguina. Si detectem que necessiteu explorar noves habilitats, una joguina adequada pot ser el millor recurs.
2. Valorar la qualitat sobre la quantitat: Millor poques joguines ben triades que una pila. La idea és que cadascú aporti alguna cosa al desenvolupament del nen.
3. Rompre amb la idea del "premi": Canviar frases com "Si te¡¡¡¡¡ Buscarem un joc nou perquè exploris coses diferents". I llancem també un debat que pot ser acalorat: han de portar els Reis Mags joguines només si es porten bé? Per aquí pensem que no.

En resum

La joguina no és un trofeu que es guanya per comportar-se de certa manera. És un pont cap al descobriment, la creativitat i el creixement personal. Repensar com i perquè regalem joguines pot marcar una gran diferència en com els infants entenen el joc i el seu propi desenvolupament. Així que, la propera vegada que estiguis a punt de dir “t'has guanyat una joguina”, pensa que, en realitat, el joc és un dret, no un premi.